dimecres, 21 de desembre del 2011

Bon any nou!


Avui hem acabat les classes d'aquest any. Hem estrenat llibre, llibreta i llapis: tot a punt per a l'any que ve! Ens tornarem a trobar el dia 11 de gener del 2012. I ens acomiadem amb aquestes dites:

 

Dites de Cap d’Any

1. A mal any, manta nova.

2. A mala anyada, dóna-li passada.

3. A pagès endarrerit, cap anyada li és bona.

4. Allà on canten gallines i llauren vaques, mal any assegurat.

5. Amb bona casa i bon foc, tot l’any agost.

6. Amb el nou any, un nou afany.

7. Any acabat, porc engreixat.

8. Any comencem, la fi vegem.

9. Any d’ovelles, any d’abelles.

10. Any de bé sia el començat aquest dia.

11. Any de bolets, any d’ovelles esguerrades.

12. Any de bolets, any de castanyes.

13. Any de bona collita, que no plogui.

14. Any de figa flors, any de plors.

15. Any de fred, mal pels pobres.

16. Any de fred tardà, la vinya poc raïm farà.

17. Any de gelades, any de pelades.

18. Any de guerres, any de fam.

19. Any de mal temps, fins i tot les abelles posen dents.

20. Any de mal temps, fins les velles posen dents.

21. Any de malalts, bon any per als metges.

22. Any de molta aigua, el pagès no menja i treballa.

23. Any de neu, any de Déu.

24. Any de neu, oli per tot arreu.

25. Any de ponent, any dolent,

26. Any de set nevades, blat per les teulades.

27. Any de sol, any d’alegria.

28. Any de sol, any de goig.

29. Any de traspàs, no te’n fiïs pas.

30. Any dolent, estret i llarg.

31. Any gelat, any de blat.

32. Any nou, vida nova.

33. Any plovedor, molta tendror.

34. Any plujós, pagès joiós.

35. Any plujós, pagès ociós.

36. Any polsós, any abundós.

37. Any que comença amb gelada, bon gra i bona vinada.

38. Any sec, any fred.

39. Anys, danys i desenganys, tornen els homes estranys.

40. Bon any, bon guany.

41. Calendari nou, que dóna aigua quan plou.

42. Cap d’Any en dimarts porta mals de caps.

43. Cap d’Any en divendres porta mal de ventre.

44. Cap d’Any serè, tot l’any va bé.

45. Casament en dimecres, al cap de l’any, tres.

46. Ceba de cap d’any, bon averany.

47. Com més anys, més desenganys.

48. Dia que passa, anys empeny.

49. El calendari nou treu el vell de casa.

50. El foc de Cap d’Any, no fa dany.

divendres, 16 de desembre del 2011

Bones festes!

Posted by Picasa
Us volem desitjar unes bones festes i un bon any nou amb aquest poema de Miquel Martí i Pol, llegit durant la darrera classe, el dimecres 14 de desembre.

dimecres, 16 de novembre del 2011

Ja tenim a punt les receptes de tardor!

 
Nom de la recepta: Panellets
Autora: Severiana
INGREDIENTS:
·         Un quilo d’ametlla trinxada.
·         Un quilo de sucre.
·         Cent grams de pinyons.
·         Cent cinquanta grams d’ametlla (per guarnir)
ELABORACIÓ:
1.      Barregem bé el quilo d’ametlla trinxada amb el sucre i els ous.
2.      S’amassa bé amb les mans durant uns deu minuts.
3.      Després es van fent boletes i es decoren com vulguem.
4.      Els posem en plates d’anar al forn i es couen durant deu minuts.
Nom de la recepta: Tomàquets fregits en conserva.
Autora:  LLluïsa Soler
INGREDIENTS:
·         Tomàquets.
·         Sal.
·         Oli.
ELABORACIÓ:
1.      S’escalden els tomàquets i es pelen.
2.      Es tallen i es posen a la paella fins que estan cuits.
3.      S’hi posa sal i oli.
4.      Es posen en pots de vidre i es bullen al bany maria.

Nom de la recepta: Crema de carbassa.
Autora: Paqui.
INGREDIENTS:
·         Un bon tros de carbassa.
·         Una ceba mitjana.
·         Una o dues pastanagues.
·         Un litre de brou.
·         Oli d’oliva.
ELABORACIÓ:
1.       Es posa oli en una cassola; quan està calent,  s’hi afegeix la ceba trinxada, les pastanagues i la carbassa.
2.       Es deixa una mica al foc, que es vagi fent, i s’hi afegeix el brou.
3.       Quan estigui tot ben cuit, es posa al vas de la batedora i es deixa ben fi.
4.       Es pot servir amb una mica de pa fregit o amb un o dos formatgets.
Nom de la recepta:  Arròs amb bolets.
Autora: Roser.
INGREDIENTS:
·         Una tasseta d’arròs per a cada persona.
·         El doble d’aigua.
·         Verdures: pastanaga, ceba, carbassa, pebrot, albergínia...
·         Julivert i all.
·         Sal.
·         Bolets dessecats.
ELABORACIÓ:
1.       Es fa un sofregit amb les verdures i mentrestant es posa l’aigua a bullir, amb els bolets.
2.       Es barreja l’arròs amb el sofregit i es deixar enrossir una mica. Es remena perquè no s’agafi.
3.       S’hi tira l’aigua amb els bolets i es remena;  s’hi posa un polsim de sal i es deixa coure uns vint minuts.
4.       Just abans que s’acabi de coure, hi afegim una picada d’all i julivert. S’apaga el foc, es tapa i es deixar reposar uns minuts abans de servir-lo.
Nom de la recepta: Panellets
Autora: Paqui.
INGREDIENTS:
·         Mig quilo d’ametlla picada.
·         Mig quilo de sucre.
·         Cent grams d’aigua.
·         Coco, ametlla trinxada, pinyons, codony, cafè.

ELABORACIÓ:
1.      Barregem bé aquests ingredients amb les mans fins a fer-ne una pasta.
2.      Amb aquesta base podrem fer qualsevol classe de panellet.
3.      Es poden fer de pinyons, que són els més coneguts. Se’n fan boletes i es passen per ou batut, i s’hi afegeixen els pinyons. Després es pinten amb el rovell d’ou.
4.      Es poden fer d’ametlla trinxada, coco, codony, cafè, etcètera, segons el gust de cada persona.
5.      Una vegada feta la forma, els posem en plates d’anar al forn.

Nom de la recepta: Albergínia fregida.
Autora: Maria Ramon.
INGREDIENTS:
·         Una albergínia per persona.
·         Una miqueta d’aigua.
·         Un raget d’oli.
ELABORACIÓ:
1.      Es tallen les albergínies, de llarg.
2.      Es posa l’oli i l’aigua en una paella, i s’hi fregeixen les albergínies.
3.      Es deixa que faci xup-xup durant uns deu minuts.
4.      Ja us les podeu menjar: estan molt bones!

Nom de la recepta: Pastís de iogurt.
Autora: Juana Galán.
INGREDIENTS:
·         Un iogurt de llimona.
·         Un got d’oli.
·         Dos gots de sucre.
·         Tres gots de farina.
·         Un sobre de llevat.
·         Quatre ous.

ELABORACIÓ:
1.      Es baten els ous i se’n separen les clares.
2.      S’hi tira el iogurt, es torna a batre, i s’hi tira el got d’oli i els dos de  sucre. Es barreja molt bé.
3.      S’hi afegeixen els tres gots de farina i es torna a batre.
4.      S’unta un motllo d’anar al forn amb mantega i una mica de farina.
5.      Es posa al forn (dalt i baix)  durant una hora.

Nom de la recepta: Pebrots escalivats.
Autora: Maria Oliveras.
INGREDIENTS:
·         Pebrots vermells.
·         Oli.
·         Sal.
ELABORACIÓ:
1.      S’unten els pebrots amb oli.
2.      Es posen al forn fins que la pell està negra.
3.      Es treuen del forn i es pelen.
4.      S’amaneixen amb sal i oli.
Nom de la recepta: Cuscús de verdures
Autora: Assia
INGREDIENTS:
·         Cebes, tomàquets, albergínies, carbassó, pastanaga, pebrot vermell, etc.
·         Un quilo de cuscús.
·         Oli d’oliva, mantega.
·         Safrà.
ELABORACIÓ:
1.      Posar el cuscús amb aigua freda i escórrer-lo, i remenar-lo amb mantega perquè no s’enganxi.
2.      Posar aigua al foc i coure el cuscús al vapor, durant una hora.
3.      Treure el cuscús i tornar-lo a remenar.
4.      Coure les verdures a part.
5.      Amanir el cuscús al plat, amb el suc de les verdures. Posar unes quantes verdures al capdamunt del cuscús.

Nom de la recepta: Confitura de cabell d’àngel.
Autora: Paz García
INGREDIENTS:
·         Un quilo de carbassa cuita.
·         Un quilo de sucre.
·         Una mica de llimona.
ELABORACIÓ:
1.      Es bull la carbassa amb una mica d’aigua, la justa perquè no s’agafi.
2.      Una vegada cuita, es barreja amb el sucre, i es torna a bullir juntament amb la pela de llimona.
3.      Encara calent, es posa en pots i es tapen molt bé.

dimecres, 9 de novembre del 2011

Receptes de tardor


El passat dimecres, 2 de novembre, vam llegir una manera de fer panellets, i ens vam engrescar a escriure les nostres pròpies receptes de tardor, amb les quals farem un llibret.
Avui en proposem una altra. I a partir d'aquest text continuarem estudiant la manera de formar els plurals en català.



MONIATOS AL FORN


Ingredients:

·         Un  pot petit de mongetes blanques cuites.
·         Un moniato.
·         Alfàbrega fresca
·         Mig got d'ametlles picades
·         Oli de sèsam
·         Un gra d'all
·         Oli d'oliva
·         Sal
·         Elaboració:

1.  Coure les mongetes blanques amb aigua per sobre del seu volum, amb una mica de sal. Que es coguin durant mitja hora, tapades.
2.  Tallar el moniato a daus petits, posar-los en una safata per a forn amb oli i sal, i deixar-los al forn durant mitja hora, a 210º.
3.  Saltejar l'all picat i les ametlles amb unes gotes d'oli d'oliva. Afegir-hi les mongetes. Triturar les fulles d'alfàbrega amb oli de sèsam i afegir-les a les mongetes.
4.  Servir el moniato amb les mongetes.

dimecres, 19 d’octubre del 2011

Dimecres, 19 d'octubre de 2011



Avui les noies eren d'excursió. Només ha vingut la Paz, i ens hem dedicat a comentar una poesia de Marià Manent, aquesta que us oferim a continuació. Dimecres vinent la tornarem a llegir, treballarem el vocabulari i en farem un mural.


A MITJAN SETEMBRE
Llarga com la carena, sobre el riu,
cada matí s'adorm la boira clara.
On són els lliris? S'ha tornat esquiu
el sol adesiara.

Però canten aloses cel amunt
i fan les herbes una olor més forta.
La vidiella no és un blanc repunt,
sinó una seda morta.

Amb cent ulls grocs ens mira el codonyer
quan el reflex de l'aigua se'ns apaga.
L'argent de l'albereda té el primer
tremolor d'un or vague.

No veureu a la posta aquells nacrats
dofins del juliol. És grisa i bistre.
La guineu caça vora els espadats
amb un lladruc sinistre.

I les aglans madures, pel camí,
es desprenen del calze. L'avellana
dringa pels sacs. La poma fa venir
el gaig a la solana.

I si l'avellaner duu el fruit vinent
en verdes arracades, és vermella
la pinassa, i les flors, vora el torrent,
es parlen a l'orella.

(Marià Manent)

dimarts, 11 d’octubre del 2011

Dimecres, 5 d'octubre de 2011

Dimecres passat vam tornar a començar les classes, i ho vam fer amb aquest text sobre l'elaboració antiga del pa, que va encendre molts records i va permetre una llarga conversa sobre les experiències personals de cadascú en aquest tema.


NOTES SOBRE L’ELABORACIÓ DEL PA A ULLDEMOLINS
GAVALDÀ, MONTSERRAT ; PALOMAR, SALVADOR
En aquest article ens volem apropar a un dels aliments bàsics de la nostra cultura: el pa. La cultura oral es fa ressò de la seva importància a la nostra vida quotidiana, i una bona mostra del que diem són els refranys que afirmen:

«La taula que no té pa fa plorar i la taula que no te vi fa patir.»
«Sense pa no es pot menjar.»
«Uns sembren el blat i altres es mengen el pa.»
«Ans pa que vi.»
«Llenya d’alzina, vi de sarment, oli d’oliva i pa de forment.»
«Gent jove, pa tou.»

Abans, la feina de fer el pa començava a casa, on es preparava la pasta, o sigui, es pastava. Amb la farina mòlta als molins locals, abans de posar-se a pastar, la feina prèvia de la mestressa de casa era passar la farina pel sedàs i l´escaleta per tal d’eliminar les impureses que encara pogués tenir (restes de la pell del gra, alguna pedreta petita de la mola…).

L’escaleta era una mena de bastiment que encaixava amb la boca de la pastera, damunt la qual es feia córrer el sedàs envant i enrere en passar la farina. El sedàs era una mena de garbell amb la tela molt fina, anomenada seda, malgrat que era metàl·lica.
El dia abans de pastar es preparava el llevat. L´endemà, les dones pastaven i deixaven reposar la pasta, més temps o menys segons la calor: a l´estiu es deixava reposar la pasta durant uns cinc quarts d´hora i a l´hivern, durant unes dues hores. Es pastava cada vuit o quinze dies, segons les cases, i, d’una pastada, en podien sortir de dotze a quinze quilos de pa.
Després, la pasta es treia de la pastera i, posada dins de paneres, es portava al forn. Allí, el forner l´apanava, convertint-la en tinyols o panets petits de tres unces, i els anava posant en unes tovalles damunt el taulell del forn, arrugades, formant nius o casetes, perquè reposessin o s´estovessin. Quan ja s´havien fet bons, llavors el forner els anava enfornant, al temps que la pastadora els refeia una mica. Com que solien pastar dues o tres dones alhora, quan el forner anava enfornant, el pa de cadascuna el col·locava junt, de manera que després sabia a qui pertanyia. Pastava sempre la mestressa, i la minyona, si en tenia, l´ajudava; i al forn també la solia ajudar la pujadora o fornera.
En paga per coure el pa, la pastadora donava al forner una puja, això és, dos pans per cada quaranta.
El forn més antic de la població era el forn de la Vila, al costat de l’església. Hi havia, però, segons les èpoques altres forns d’ús públic o particulars en algunes cases.
A més del pa, al forn se solia fer, segons el moment de l´any, altres productes. Per exemple, el cóc amb llard –una coca llarga, la farina de la qual era pastada amb el llard o greix que restava al calder de coure el mandongo–, que habitualment es feia després de la matança del porc. També són ben coneguts el cóc amb recapte –una coca llarga amb patata i ceba, trinxades al damunt, amanida amb sal i oli, bocinets d´arengada i un pols de pebre vermell– i el cóc amb fredolics –una coca llarga amb aquests bolets al damunt, condimentada amb all, julivert i tallets de llonganissa. També eren un producte de temporada les coques amb codony –rodones, amb aquesta fruita tallada al damunt– i els panadons o empanades d´espinacs, típics de les diades de dijous i divendres sant. Per a la canalla es feien uns panets encara més petits que els normals.

El pa del primer dia era com una festa, tou i cruixent. Després, deixat damunt d’un canyís, el pa es conservava mentre s’anava consumint fins a la propera fornada. Amb el pas dels dies s’anava endurint. Al final, s’havia pràcticament de rosegar o s’aprofitava per a aquells plats en què el líquid l’estovava: les sopes, la salmorra, els suquets o els guisats. De sempre s’ha fet, a més, el pa torrat sucat amb oli, producte que abunda a la població, o, com arreu, el pa amb tomaca.

Fonts:
VIOLANT I SIMORRA, Ramon. Etnografia de Reus i la seva comarca. Barcelona: Ed. Alta Fulla, 1990.

dimecres, 21 de setembre del 2011

Tornem a començar!

Després de l'actuació a la Font d'en Llanes durant la festa major, on vam cantar unes quantes cançons tradicionals, ens posem les piles i tornem a començar.

Compte que canviem de dia! A partir d'ara ens trobarem cada dimecres a dos quarts de quatre de la tarda, al Centre Cívic, a partir del dimecres dia 5 d'octubre.

diumenge, 31 de juliol del 2011

Vacances!

                                                                   Isabel Iborra, cantaire.

El passat dijous, dia 28 de juliol, vam fer la darrera classe de la temporada. En aquest cas, la vam dedicar íntegrament a acabar d'aprendre les cançons tradicionals que volem cantar per a la festa major, amb Isabel Iborra.

Ara ens prenem unes petites vancances. Per al dia 25 d'agost hi ha previst un berenar-assaig a casa de la Roser.
I a partir de mitjans de setembre o octubre tornarem a començar!

divendres, 22 de juliol del 2011

Més cançons!


                                                          Font d'en Llanes, Figaró

Ahir, 21 de juliol, vam continuar aprenent cançons tradicionals amb Miquel Soler (VICUS) i Isabel Iborra, cantadora de Sant Boi de Lluçanès.

Ara ja estem engrescades (i engrescats, perquè també vénen el Pepet i el Francesc), i estem assajant per cantar a la Font d'en Llanes, durant la festa major.

El proper dijous, 28 de juliol, farem l'última classe de la temporada i tornarem a comptar amb l'ajuda de la Isabel.

Que no hi falti ningú!

dissabte, 16 de juliol del 2011

Setè dia: cançons



El proper dijous, 21 de juliol, tornarà Miquel Soler (VICUS) a cantar cançons amb nosaltres.
No hi falteu!

divendres, 8 de juliol del 2011

Sisè dia: més cançons


El proper dijous, 14 de juliol, farem la classe a partir dels últims textos de creació pròpia corregits, i també llegirem i comentarem la lletra d'una nova cançó: "Minyones de Barcelona".

Com que la sessió de cançons amb Miquel Soler va agradar molt, hem pensat de continuar-ne aprenent. Ja n'anirem informant!



MINYONES DE BARCELONA


Minyones de Barcelona sí, sí
la Marina i la Pilar
avui la vostra hermosura
jo desitjo celebrar.
Poden fer-ne una gran festa sí,
ja me’n dono per feliç
al poder estar al costat vostre
un se troba al Paradís.

Són tan piteres, tan ressalades
tan eixerides, tan ben plantades
apa minyones cap a casar
crec que és la vida millor que hi ha.

Mentre en sereu minyones,sí,sí
tindreu molts encostipats
quan serà el dia de nuvis
tots els mals tindreu curats.
A l’estiu estareu fresques
i a l’hivern tindreu calor
la vida de les casades
crec que és la vida millor.

Són tan piteres, tan ressalades
tan eixerides, tan ben plantades
apa minyones cap a casar
crec que és la vida millor que hi ha.

Quan ne volen una cosa, sí, sí
per poder-la alcançar
diuen: demanem-ho al pare
la mare ja ens ho darà.
El toquen de la barbeta
i li fan un petonet
el pobre els fa la rialla
i elles ja han guanyat el plet.
Elles prou riuen i en són tan tunes
diuen al pare fem-li postures
per poca cosa l’ hem enganyat
lo que volíem ja ho hem lograt.

Són tan piteres, tan ressalades
tan eixerides, tan ben plantades
apa minyones cap a casar
crec que és la vida millor que hi ha.

(Tingueu en compte que les paraules en cursiva no estan d'acord amb la normativa. En les cançons tradicionals es recullen també molts castellanismes i maneres de dir d'una altra època)