dissabte, 2 de març del 2013

Comiat



De moment s'acaba una etapa. La professora se'n va del Figaró, però això no vol pas dir que les ganes d'aprendre se'n vagin amb ella.

De fet, hi ha un calendari a mig fer, uns deures per acabar. Per cada mes, una dita i un dibuix:
"Febrer, febreret, set capes i un barret!", per exemple.

El grup de dones grans del Figaró ja és tota una institució. Ho van demostrar amb la comparsa de Carnaval, totes vestides de nenes i guiades per la Lluïsa, una monja molt autoritària i molt creïble, i ho demostren cada dia, amb la seva voluntat  de ferro per superar les adversitats i el seu bon humor.

Que continuï la festa! 

dilluns, 14 de gener del 2013

Berenar de cap d'any






Ja hem fet la primera classe del 2013. I, per celebrar-ho, vam fer un berenar de cap d'any amb molta teca (cadascú portava alguna cosa) i les cançons dels amics Miquel, Maria Rosa i Isabel.

Ens ho vam passar bé. Amb ganes de tornar-hi!

dimecres, 12 de desembre del 2012

Encarem el Nadal




Les classes de català per a gent gran segueixen amb molt bon ritme. Anem fent el quadern que vam començar el curs passat, i hem descobert que els jocs de paraules orals també ens agraden molt.
Avui hem començat a escriure les postals de Nadal, sense faltes i amb bona lletra!

dijous, 25 d’octubre del 2012

LA CASTANYADA, ABANS

Un grup de dones grans del Figaró, totes nascudes en llocs diferents, participarem el proper dimecres, 31 d’octubre de 2012, en la castanyada de l’escola del poble. Hi explicarem com era per a nosaltres la castanyada, quan érem petites.


ROSER: Us presento Paqui Bautista. Va néixer a Barcelona, al barri del Guinardó.

PAQUI:

Recordo que, quan era petita, fèiem coure les castanyes a la cuina de carbó de casa, amb una paella foradada. Allà mateix hi fèiem coure també els moniatos. 
Quan sortíem al carrer, em feia molta gràcia veure les castanyeres que venien les castanyes ficades en paperines.
Quan vaig ser més gran, a vegades els en comprava, i les menjàvem tot passejant.

PILAR: Us presento Joana Galán.  Va néixer a Torremejía, un poble e Badajoz.
JOANA:
Per fer la castanyada, al nostre poble, cada nen o nena tenia una cistelleta, que la mare ens preparava a casa. Se’n deia “la chaquetilla”. Dintre la cistelleta hi havia les castanyes que ja havíem torrat a casa, una poma, cinc nous i figues.
Anàvem al “Puente Roto”, passant pel pont del tren. Allà hi havia una esplanada on ens trobàvem tots, també amb gent més gran. Menjàvem les castanyes i jugàvem. Els “nòvios”  s’escapaven per on podien.
LLUÏSA:
Jo us presento Maria Rosa Picola. Va néixer a Sant Joan de les Abadesses. A casa seva hi deien a “Can Picola”, i hi venien de tot: espardenyes, coses de menjar, etcètera.
MARIA ROSA:
A Sant Joan de les Abadesses torrava les castanyes un home, ferit de guerra, a qui faltava una cama. Li dèiem “El Cu-cut”, i li fèiem bromes.
Ens emmascaràvem la cara i menjàvem les castanyes, que estaven molt bones.
I ara us presento Maria Oliveres. Va néixer a Lliçà de Munt. A casa seva hi deien a Cal Peó.
MARIA OLIVERES:
A casa meva hi deien a Cal Peó perquè un dels nostres avantpassats treballava de peó a la carretera.
El dia de la castanyada, el pare anava al bosc a buscar llenya verda (perquè fa fum i les castanyes es couen més bé), i torràvem les castanyes a la llar de foc. Les posàvem en paperines de paper d’estrassa. Després, ens les menjàvem i jugàvem.
I jo us presento Maria Ramon. Va néixer a Parets del Vallès, a cal Sidro Coix. Abans també hi deien a Can Cabassa.
MARIA RAMON:
Jo vivia en una casa de pagès, Cal Sidro Coix. Teníem boscos al voltant de la casa.
El dia de Tots Sants, el pare agafava pi i romaní del bosc per torrar les castanyes.
Ens reuníem al voltant de la llar de foc. Érem dotze de colla!
Abans de torrar les castanyes, la mare ja les havia tallades, perquè no espeteguessin. Feien molt bona olor, mentre es torraven i cremava el romaní.
A més de castanyes, menjàvem moniatos i panellets.
I ara us presento la Pilar. Va néixer a Barcelona, al barri del Poble Nou, que abans era un barri de pescadors.
PILAR:
Jo vivia en un àtic. El dia de la castanyada, agafàvem les paelles  foradades i torràvem les castanyes, a casa.
Ens agradava molt. Per a nosaltres era una festa molt esperada!
JOANA:
Us presento Lluïsa Soler. Va néixer al poble de Gualba de Dalt. A casa seva hi deien a Cal Viader Nou.
LLUÏSA:
Jo sóc de Gualba de Dalt.
Allà hi havia molts castanyers. Durant tota la temporada de castanyes, a la tardor, la gent les collia i en portava sacs a vendre.
El dia de la castanyada, s’ajuntaven les castanyes que havia portat cadascú, es torraven i es menjaven.
Uns veïns portaven panellets i Anís del Mono.
Quan acabava la castanyada, fèiem ball.




dimecres, 17 d’octubre del 2012

Tornem a començar les classes!





Inauguració de l'exposició de manualitats a l'Ajuntament, durant la darrera festa major.


Avui hem començat la nova temporada de classes de català, ja al nou Centre Cívic, en un espai lluminós i privilegiat, de cara al riu i a la muntanya.

I ho hem fet ja amb la urgència de col.laborar amb la castanyada dels nens i nenes a l'escola del poble. Avui hem anat explicant com vam viure la castanyada quan érem petites, i la propera setmana assajarem la intervenció a l'escola del Figaró.

Tothom feliç i enfeinat!

dimecres, 13 de juny del 2012

Fi de curs

Avui hem fet la darrera classe de la temporada. Dimecres que ve, a les sis, ho celebrarem amb un berenar!

Deures d'estiu: escriure el que recordem de com es rentava abans, als safareigs públics. Amb tots el textos, redactarem un escrit col·lectiu.

En aquest enllaç, podeu trobar informació sobre el tema.



divendres, 16 de març del 2012

Vacances!




Noies, ja sabeu que teniu deures per a aquestes vacances: aprendre de memòria la poesia que cadascú es va triar.
Recordeu que no hi haurà classe els dimecres 28 de març i 3 i 11 d'abril.
Que vagi tot molt bé, a reveure!