dijous, 25 d’octubre de 2012

LA CASTANYADA, ABANS

Un grup de dones grans del Figaró, totes nascudes en llocs diferents, participarem el proper dimecres, 31 d’octubre de 2012, en la castanyada de l’escola del poble. Hi explicarem com era per a nosaltres la castanyada, quan érem petites.


ROSER: Us presento Paqui Bautista. Va néixer a Barcelona, al barri del Guinardó.

PAQUI:

Recordo que, quan era petita, fèiem coure les castanyes a la cuina de carbó de casa, amb una paella foradada. Allà mateix hi fèiem coure també els moniatos. 
Quan sortíem al carrer, em feia molta gràcia veure les castanyeres que venien les castanyes ficades en paperines.
Quan vaig ser més gran, a vegades els en comprava, i les menjàvem tot passejant.

PILAR: Us presento Joana Galán.  Va néixer a Torremejía, un poble e Badajoz.
JOANA:
Per fer la castanyada, al nostre poble, cada nen o nena tenia una cistelleta, que la mare ens preparava a casa. Se’n deia “la chaquetilla”. Dintre la cistelleta hi havia les castanyes que ja havíem torrat a casa, una poma, cinc nous i figues.
Anàvem al “Puente Roto”, passant pel pont del tren. Allà hi havia una esplanada on ens trobàvem tots, també amb gent més gran. Menjàvem les castanyes i jugàvem. Els “nòvios”  s’escapaven per on podien.
LLUÏSA:
Jo us presento Maria Rosa Picola. Va néixer a Sant Joan de les Abadesses. A casa seva hi deien a “Can Picola”, i hi venien de tot: espardenyes, coses de menjar, etcètera.
MARIA ROSA:
A Sant Joan de les Abadesses torrava les castanyes un home, ferit de guerra, a qui faltava una cama. Li dèiem “El Cu-cut”, i li fèiem bromes.
Ens emmascaràvem la cara i menjàvem les castanyes, que estaven molt bones.
I ara us presento Maria Oliveres. Va néixer a Lliçà de Munt. A casa seva hi deien a Cal Peó.
MARIA OLIVERES:
A casa meva hi deien a Cal Peó perquè un dels nostres avantpassats treballava de peó a la carretera.
El dia de la castanyada, el pare anava al bosc a buscar llenya verda (perquè fa fum i les castanyes es couen més bé), i torràvem les castanyes a la llar de foc. Les posàvem en paperines de paper d’estrassa. Després, ens les menjàvem i jugàvem.
I jo us presento Maria Ramon. Va néixer a Parets del Vallès, a cal Sidro Coix. Abans també hi deien a Can Cabassa.
MARIA RAMON:
Jo vivia en una casa de pagès, Cal Sidro Coix. Teníem boscos al voltant de la casa.
El dia de Tots Sants, el pare agafava pi i romaní del bosc per torrar les castanyes.
Ens reuníem al voltant de la llar de foc. Érem dotze de colla!
Abans de torrar les castanyes, la mare ja les havia tallades, perquè no espeteguessin. Feien molt bona olor, mentre es torraven i cremava el romaní.
A més de castanyes, menjàvem moniatos i panellets.
I ara us presento la Pilar. Va néixer a Barcelona, al barri del Poble Nou, que abans era un barri de pescadors.
PILAR:
Jo vivia en un àtic. El dia de la castanyada, agafàvem les paelles  foradades i torràvem les castanyes, a casa.
Ens agradava molt. Per a nosaltres era una festa molt esperada!
JOANA:
Us presento Lluïsa Soler. Va néixer al poble de Gualba de Dalt. A casa seva hi deien a Cal Viader Nou.
LLUÏSA:
Jo sóc de Gualba de Dalt.
Allà hi havia molts castanyers. Durant tota la temporada de castanyes, a la tardor, la gent les collia i en portava sacs a vendre.
El dia de la castanyada, s’ajuntaven les castanyes que havia portat cadascú, es torraven i es menjaven.
Uns veïns portaven panellets i Anís del Mono.
Quan acabava la castanyada, fèiem ball.




dimecres, 17 d’octubre de 2012

Tornem a començar les classes!





Inauguració de l'exposició de manualitats a l'Ajuntament, durant la darrera festa major.


Avui hem començat la nova temporada de classes de català, ja al nou Centre Cívic, en un espai lluminós i privilegiat, de cara al riu i a la muntanya.

I ho hem fet ja amb la urgència de col.laborar amb la castanyada dels nens i nenes a l'escola del poble. Avui hem anat explicant com vam viure la castanyada quan érem petites, i la propera setmana assajarem la intervenció a l'escola del Figaró.

Tothom feliç i enfeinat!