diumenge, 31 de juliol de 2011

Vacances!

                                                                   Isabel Iborra, cantaire.

El passat dijous, dia 28 de juliol, vam fer la darrera classe de la temporada. En aquest cas, la vam dedicar íntegrament a acabar d'aprendre les cançons tradicionals que volem cantar per a la festa major, amb Isabel Iborra.

Ara ens prenem unes petites vancances. Per al dia 25 d'agost hi ha previst un berenar-assaig a casa de la Roser.
I a partir de mitjans de setembre o octubre tornarem a començar!

divendres, 22 de juliol de 2011

Més cançons!


                                                          Font d'en Llanes, Figaró

Ahir, 21 de juliol, vam continuar aprenent cançons tradicionals amb Miquel Soler (VICUS) i Isabel Iborra, cantadora de Sant Boi de Lluçanès.

Ara ja estem engrescades (i engrescats, perquè també vénen el Pepet i el Francesc), i estem assajant per cantar a la Font d'en Llanes, durant la festa major.

El proper dijous, 28 de juliol, farem l'última classe de la temporada i tornarem a comptar amb l'ajuda de la Isabel.

Que no hi falti ningú!

dissabte, 16 de juliol de 2011

Setè dia: cançons



El proper dijous, 21 de juliol, tornarà Miquel Soler (VICUS) a cantar cançons amb nosaltres.
No hi falteu!

divendres, 8 de juliol de 2011

Sisè dia: més cançons


El proper dijous, 14 de juliol, farem la classe a partir dels últims textos de creació pròpia corregits, i també llegirem i comentarem la lletra d'una nova cançó: "Minyones de Barcelona".

Com que la sessió de cançons amb Miquel Soler va agradar molt, hem pensat de continuar-ne aprenent. Ja n'anirem informant!



MINYONES DE BARCELONA


Minyones de Barcelona sí, sí
la Marina i la Pilar
avui la vostra hermosura
jo desitjo celebrar.
Poden fer-ne una gran festa sí,
ja me’n dono per feliç
al poder estar al costat vostre
un se troba al Paradís.

Són tan piteres, tan ressalades
tan eixerides, tan ben plantades
apa minyones cap a casar
crec que és la vida millor que hi ha.

Mentre en sereu minyones,sí,sí
tindreu molts encostipats
quan serà el dia de nuvis
tots els mals tindreu curats.
A l’estiu estareu fresques
i a l’hivern tindreu calor
la vida de les casades
crec que és la vida millor.

Són tan piteres, tan ressalades
tan eixerides, tan ben plantades
apa minyones cap a casar
crec que és la vida millor que hi ha.

Quan ne volen una cosa, sí, sí
per poder-la alcançar
diuen: demanem-ho al pare
la mare ja ens ho darà.
El toquen de la barbeta
i li fan un petonet
el pobre els fa la rialla
i elles ja han guanyat el plet.
Elles prou riuen i en són tan tunes
diuen al pare fem-li postures
per poca cosa l’ hem enganyat
lo que volíem ja ho hem lograt.

Són tan piteres, tan ressalades
tan eixerides, tan ben plantades
apa minyones cap a casar
crec que és la vida millor que hi ha.

(Tingueu en compte que les paraules en cursiva no estan d'acord amb la normativa. En les cançons tradicionals es recullen també molts castellanismes i maneres de dir d'una altra època)

Textos de creació pròpia: L'estiu




Ha arribat l'estiu.

La nit de Sant Joan és màgica. És una nit per a gaudir de la revetlla, amb els amics i la família. Després d'un bon sopar, es tiren petards i es balla fins a la matinada.

Els camps de blat ja han volat, estan segats. Les espigues que queden semblen fils d'or. Els ocells les picotegen i les formigues se n'emporten els grans cap als caus.

Els carrers del poble són bonics. Són plens de testos de flors però també de cagadetes d'ocells que anem esquivant.

Els nostres néts tenen vacances i dia per altre vénen a veure'ns. Alguns estan desitjant ja poder anar a la platja.

(Text de creació col·lectiva)

Textos de creació pròpia: Els ocells




Tinc records de quan era petita: de quan tenia dotze o tretze anys i el meu pare donava menjar als canaris, i de com, fins i tot, deixava que un d'ells voltés per la casa.

També recordo un dia tràgic. Jo vaig arribar de l'escola i el meu pare estava al menjador amb un dels canaris. M'hi vaig acostar, amb la idea de posar-li el dit, com feia sempre el meu pare, però amb la mala sort que l'ocell es va espantar i es va donar un cop amb el vidre de l'aparador, i es va trencar el coll. Allò, no ho he pogut oblidar mai més. Per això tinc aquesta passió pels canaris, i des que he pogut m'he dedicat a la seva criança, cosa que faig com a homenatge al meu pare, a qui vaig estimar tant.

Enguany ha estat un any fantàstic per als ocells. Tinc dues parelles de canaris que m'han fet molt feliç. Una de les parelles ha tingut quatre cries, però una es va morir. L'altra només té un fillet, però és preciós: sembla un arc de Sant Martí per la varietat dels seus colors. Encara en podrien tenir més; així és que veurem què passa: ja us portaré alguna fotografia, quan els la faci!

Autora: Paqui.