dijous, 9 de juny de 2011

Primer dia




Dijous, 2 de juny de 2011.
Hem començat a treballar a partir d'un text de Josep Pla que parla del segar i el batre, i s'han encès tots els records. Els ulls de la Lluïsa guspiregen mentre explica com batien, amb vaques, a Gualba, fa més de seixanta anys. La Paz ens explica, en un català molt acceptable, com era la festa del batre a Navarra, ja amb màquina de batre...

Hi ha qui entén el català i no el parla. Qui ni l'entén ni el parla, però és aquí. Qui el parla i no l'escriu. Qui l'escriu però no en sabia res, d'aquests records.

Ens ho passarem bé!


"En el sistema de les nostres velles masies, la sega és important, però no és més que un acte preparatori. La gran festa major, a pagès, és el batre. La sega és un esdeveniment de tràmit, una composició agrària; el batre afecta les fibres més fondes de l'home civilitzat. És l'operació que remata els treballs de l'any, la recollida del gra que assegura el pa -el Pa! Per això, quan arriba el dia del batre, es difon, en l'aire del país, una efusió de festivitat, es fa neteja i s'ordenen les coses, es preparen menjars i begudes...

Els carros van a carregar les garbes, que són portades a l'era. Els camps queden desmoblats; les garberes desapareixen. Un carro de garbes és una de les formes més pomposes i brillants del nostre país. És una forma rodona, plena, suau, lligada amb les majestuoses popes de les eugues camperoles. Semblen sòcols grandiosos per a posar-hi al damunt grans i elegants estàtues.

Traginades les garbes, arriba un moment en què es produeix la gran notícia: és quan el pagès diu amb la dignitat i la ressonància adequades: «Demà batem!». Quan l'alba despunta, arriba la màquina de batre fent tomballons pels camins, generalment trencats, de les masies: màquina monstruosa, horrible com tota la maquinària agrícola. ¿Per què és tan monstruosa i deforme la maquinària agrícola? De tota manera, quan arriba la batedora, l'alba somriu, i el riure d'aquesta alba és el més delicat i fi de les hores del matí. El cel de llevant és de color de crema rosada, un color que dura un moment i es desfà per enlluernament dels raigs del sol prodigiós i ascendent. Sí, la maquinària agrícola és lletja. El tractor sembla un gripau, i la batedora que arrossega sembla un artefacte per a transportar cadàvers a l'engròs. Si més no, aquestes andròmines permeten aprofitar els fruits de la terra fins a un extrem que no hauria pogut ésser imaginat trenta anys enrera. És una maquinària horrible, però molt més noble que qualsevol altra cosa per l'estil.

La batedora és col•locada al mig de l'era, al costat de la gran barcada de garbes, envoltada de la curiositat general. El tractor és unit a la màquina amb la llarga corretja lluent; pugen els homes, amb les forques, sobre el munt de garbes; se'n col•loquen d'altres a la plataforma de la màquina i es lliguen els sacs en els conductes per on ha de caure el gra tebi i daurat. El motor fa unes explosions inicials i després s'accelera com una metralladora. La baluerna tremola, de dalt a baix, engoleix les primeres garbes, es posen a ballar sedassos i telers, tota la seva estructura es vibràtil i el llarg tub de llauna, que com una trompa la màquina projecta, comença d'expulsar un raig de palla, de boll i de pols. Els sacs tendeixen a una forma arrodonida i plena. El motor ha iniciat un ritme accelerat i segur... Tothom és al seu lloc. La baluerna va devorant les garbes, la trompa escup, amb fúria, la palla esgrogueïda i el remolí de vent fa volar les plomes de les gallines, crea, al seu voltant, una crispació vibràtil de la llum. Els sacs van agafant un aspecte simpàtic i arrodonit. Mentrestant el sol ha sortit amb una tal presència que de seguida es veu que serà l'amo indiscutible."

(Josep Pla, Les hores)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada