dimarts, 14 de juny de 2011

Tercer dia



L'amic Miquel Soler, forner, poeta i membre del grup Vicus, vindrà un dia d'aquests a cantar-nos cançons.
Farem la classe d'aquest proper dijous, dia 16 de juny, a partir de les lletres de les cançons que ens cantarà:


Ningú no em responia la pregunta
però anava a veure els camps i em saciava.
complia fidelment amb la litúrgia
de deixar-hi la pell i esperar l’alba.

I el blat era agraït, i els déus
de tant en tant tronaven a llevant
tronaven a llevant i feien ploure.
De tant en tant els déus feien ploure

Sabia amb quin color es desvetllen els matins
i el desencís esqueixat dels capvespres.
Sabia què era una ombra i un rierol eixut,
acostar llenya al fogar i mirar darrera els vidres.


(Lletra de Josep Riera i música de Lluís Toran.
Cantada per Vicus)


El moliner (popular yiddish)

No sé ni els anys que han anat passant,
des que aquí sóc moliner.
Les rodes giren, els dies passen,
m’he tornat vell i desvalgut.

Hi ha vegades que faig memòria
per recordar si he tingut sort.
Les rodes giren, els dies passen,
i cap resposta ve d’enlloc.

M’he quedat sol i abandonat.
Dona i infants, tots han fugit.
Les rodes giren, els dies passen,
ara ningú no s’està amb mi.

He sentit dir que em volen fora
del poble on visc i del molí.
Les rodes giren, els dies passen,
sense aturar-se i sense fi.

Sota quin sostre hauré de viure?
Jo ja estic vell i estic cansat.
Les rodes giren, els dies passen,
I amb ells el vall també se’n va.




Paraules de la Clara

Mare, et vull somriure. Mare, el primer cop...
Com vols que no rigui amb tanta bona sort?
Mare, et sé contenta per haver-me triat.
Als teus ulls ho veig, que m’estimaràs.
ja no passo ànsia, estant al teu costat,
tanta és la tendresa que ja m’has donat.

Mare, pren-me en braços.
Mare, pren-me fort.
Lluny de mi els dimonis, lluny de mi els malsons.
Vull sentir a la galta el frec dels teus petons.
La llum del teu rostre em donarà claror.
Deixa’m que et demani només un favor:
que la vida em doni sempre el teu amor.

Vesteix-me ben maca per anar a passejar,
que tothom que ens miri quedi ben parat.
Presumir de pares potser no està bé...
Ves quina altra cosa podria jo fer...
Ara em toca viure en un món hostil,
Però res no m’espanta mentre esteu amb mi.

(Lletra de Xavi Múrcia, música tradicional del Pallars)




El mes de Maig


El mes de maig escull
de ser-ne el millor
per convidar les noies
el dia que faci bo.

Anem noies, anem,
anem cap a la font,
que l’aigua n’és fresqueta
i ara els fadrinets ja hi són.

Allí enraonarem,
parlarem de l’amor.
Ai!, noia bonicoia,
tu que m’has robat el cor.

Si el cor me n’has robat,
tu me l’hauràs de tornar.
La mar esvalotada
pel temporal que hi ha.

(A ritme d’havanera, aquesta cançó ens ve de la Serra de Sanferm de Vic.
En Jaume Puig, que la recordava de jove, ens la va ensenyar a una colla de cantadors ja fa uns anys).

1 comentari:

  1. Encara no sabem el dia que vindrà el Miquel a cantar. Ja us ho farem saber!

    ResponElimina