dimecres, 19 d’octubre de 2011

Dimecres, 19 d'octubre de 2011



Avui les noies eren d'excursió. Només ha vingut la Paz, i ens hem dedicat a comentar una poesia de Marià Manent, aquesta que us oferim a continuació. Dimecres vinent la tornarem a llegir, treballarem el vocabulari i en farem un mural.


A MITJAN SETEMBRE
Llarga com la carena, sobre el riu,
cada matí s'adorm la boira clara.
On són els lliris? S'ha tornat esquiu
el sol adesiara.

Però canten aloses cel amunt
i fan les herbes una olor més forta.
La vidiella no és un blanc repunt,
sinó una seda morta.

Amb cent ulls grocs ens mira el codonyer
quan el reflex de l'aigua se'ns apaga.
L'argent de l'albereda té el primer
tremolor d'un or vague.

No veureu a la posta aquells nacrats
dofins del juliol. És grisa i bistre.
La guineu caça vora els espadats
amb un lladruc sinistre.

I les aglans madures, pel camí,
es desprenen del calze. L'avellana
dringa pels sacs. La poma fa venir
el gaig a la solana.

I si l'avellaner duu el fruit vinent
en verdes arracades, és vermella
la pinassa, i les flors, vora el torrent,
es parlen a l'orella.

(Marià Manent)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada